Hola a tothom,
Si alguna cosa hem aprés els darrers mesos, es que preparar un casament no és fàcil... En algun moment hem estat temptats de presentar-nos al jutjat amb un parell de testimonis i acabar d'una vegada. Però ens feia molta il·lusió celebrar-ho amb tots vosaltres i aixó implica un fotimer de tràmits, encàrrecs, decisions i detalls. Es com una carrera d'obstacles, quan acabes amb un tema, en sorgeix un altre de manera inmediata.
Un parell d'exemples... una cosa tant anodina (en teoria) com triar les targes d'invitació implica la consulta d'uns cinc catàlegs gruixudets que et presenten des de la tarja més clàssica, a la més "modelna", des de la més seriosa a la més (suposadament) divertida. Per sort ens vam decidir ràpid i només vam consultar un establiment.
Un altre tema de jutjat de guàrdia és el vestit (de la núvia). Primer el volia no massa car, ja que racionalitzes alló de "es només per unes hores". I també volia que fos de línia clara i moderna. Vaig suposar, il·lusa de mí, que un vestit senzill de formes no seria dels més cars, però he descobert que en el món del disseny de moda "menys (roba) es més (preu)". Al final passes del "es només per unes hores" al "un dia es un dia", i et plegues a la tradició, la pressió social i, perquè no dir-ho, la il·lusió que et fa tot plegat...
També aprèns moltes coses mentre parles amb capellans, cuiners, modistes i fotògrafs. De fet, tu et cases per primer cop, i ells en canvi ja acumulen experiència. Així doncs reps un munt de dades i suggeriments que et cal assimilar. Un dels més curiosos va ser que la darrera moda dels casaments... era fer un blog. Bé, et venen el servei, però vam decidir fer-lo nosaltres mateixos. Potser no quedarà tant bonic i dissenyós, però esperem que us sigui útil.
El blog tindrà entrades en català i anglès. Les darreres seran més nombroses perquè els convidats britànics aniran més despistats i els calen més consells. Als catalans no cal que us expliquem on és Montjuïc, no? En tot cas esperem que la idea us agradi i us sigui útil. Qualsevol dubte o problema, ens ho dieu a rosaysteve@gmail.com o, encara millor, feu comentaris a les entrades del blog.
Nota: a la foto, nosaltres dos en un casament molt divertit però poc aprofitable en quant a consells, la cerimònica sij d'en Sandip i la Ranjeet, uns amics de l'Steve. Calia tapar-se el cap i ho vam fer conjuntats.
Si alguna cosa hem aprés els darrers mesos, es que preparar un casament no és fàcil... En algun moment hem estat temptats de presentar-nos al jutjat amb un parell de testimonis i acabar d'una vegada. Però ens feia molta il·lusió celebrar-ho amb tots vosaltres i aixó implica un fotimer de tràmits, encàrrecs, decisions i detalls. Es com una carrera d'obstacles, quan acabes amb un tema, en sorgeix un altre de manera inmediata.
Un parell d'exemples... una cosa tant anodina (en teoria) com triar les targes d'invitació implica la consulta d'uns cinc catàlegs gruixudets que et presenten des de la tarja més clàssica, a la més "modelna", des de la més seriosa a la més (suposadament) divertida. Per sort ens vam decidir ràpid i només vam consultar un establiment.
Un altre tema de jutjat de guàrdia és el vestit (de la núvia). Primer el volia no massa car, ja que racionalitzes alló de "es només per unes hores". I també volia que fos de línia clara i moderna. Vaig suposar, il·lusa de mí, que un vestit senzill de formes no seria dels més cars, però he descobert que en el món del disseny de moda "menys (roba) es més (preu)". Al final passes del "es només per unes hores" al "un dia es un dia", i et plegues a la tradició, la pressió social i, perquè no dir-ho, la il·lusió que et fa tot plegat...
També aprèns moltes coses mentre parles amb capellans, cuiners, modistes i fotògrafs. De fet, tu et cases per primer cop, i ells en canvi ja acumulen experiència. Així doncs reps un munt de dades i suggeriments que et cal assimilar. Un dels més curiosos va ser que la darrera moda dels casaments... era fer un blog. Bé, et venen el servei, però vam decidir fer-lo nosaltres mateixos. Potser no quedarà tant bonic i dissenyós, però esperem que us sigui útil.
El blog tindrà entrades en català i anglès. Les darreres seran més nombroses perquè els convidats britànics aniran més despistats i els calen més consells. Als catalans no cal que us expliquem on és Montjuïc, no? En tot cas esperem que la idea us agradi i us sigui útil. Qualsevol dubte o problema, ens ho dieu a rosaysteve@gmail.com o, encara millor, feu comentaris a les entrades del blog.
Nota: a la foto, nosaltres dos en un casament molt divertit però poc aprofitable en quant a consells, la cerimònica sij d'en Sandip i la Ranjeet, uns amics de l'Steve. Calia tapar-se el cap i ho vam fer conjuntats.
